Entrevista amb el Síndic

Us copio la informació relativa a l'entrevista amb el Síndic.
Hi ha
a) una narració de la mateixa
i b) una nota per enviar als mitjans de comunicació.

(als companys que hi eren presents i que han participat a la elaboració dels dos escrits: espero no haver confós la versió definitiva de la mateixa)

a)

El Síndic no és independent.

Aquesta és una de les conclusions que podem treure de l’entrevista amb el Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya.

Hi érem presents tres representants de respolis. Per part de la Sindicatura ens varen dir que ens rebria un adjunt i la cap de protocol, però finalment el mateix Síndic va ser present a la reunió.

A la primera part es va reiterar en els arguments i posicions que coneixíem de la seva resposta escrita: la Federació de Municipis és una entitat que segons el síndic s'acull al dret privat i per tan no seria considerada com Administració; sota aquest punt de vista, no seria oportuna la intervenció del Síndic davant d’una entitat privada (?).
Pel que fa a la Diputació de Girona, en no haver seguit el procediment administratiu i no disposar de document probatori: registre d’entrada, enviament administratiu, burofax... ens tocaria començar novament el tràmit d’enviar les preguntes ( amb el corresponent termini de resposta de tres mesos). El Síndic es nega a fer cap actuació d’ofici.

Que s’interessés d’ofici per aquest tema i el de Girona, del que en pot recollir indicis a les informacions aparegudes als mitjans i a l’acta de constitució del ple de la Diputació, amb el degoteig de cartes encara, és un decisió que seria coherent amb el que esperem els ciutadans de la seva institució. Al contrari ell deia que no podia jugar amb el prestigi del seu càrrec en aquest tema, això només es pot entendre amb una forta dosi de corporativisme. Per demanar una explicació a les dues diputacions no perd prestigi davant dels polítics que l’han nomenat, guanya independència i credibilitat però, davant dels ciutadans als qui es deu.

El Sr. Rafael Ribó ha declarat estar en desacord general amb les peticions, i ha manifestat que alguns punts de les opinions escrites per Respolis eren "pràcticament insultants". Perquè aleshores ha acceptat l'entrevista? Es possible que el Síndic s'hagi sentit concernit per una queixa genèrica sobre els ingressos dels polítics; cal recordar que declara uns ingressos encara superiors als de les diputacions.

Com a resposta a la petició d'explicacions sobre els augments abusius de salaris, el Sr. Rafael Ribó s'ha referit de manera totalment inadequada a que l’increment percentual aprovat recentment pels alcaldes de petits municipis, fins ara sense retribució, és del 1000% (els municipis més petits els alcaldes no tenien sou municipal i ara la Generalitat els hi garanteix a partir d’aquest acord). Nosaltres li hem exposat el nostre suport a aquesta mesura del Govern, però també la incongruència de comparar l'augment de salari d'un càrrec retribuït amb el canvi de status d'un altre càrrec, fins aquell moment no retribuït pels ajuntaments dels municipis més petits.

Quan hem volgut saber quin camí ens recomanava per obtenir resposta a les nostres preguntes ha manifestat que allò no era un consultori (?) i ha volgut deixar clar que els sous de les diputacions se sotmeten a control democràtic, en resposta al qual li hem fet notar que aquest és indirecte atès que els càrrecs no son escollits pas per votació popular directe, ni tampoc hi ha cap organisme o normativa que estableixi criteris que salvaguardin aquesta sobirania democràtica i popular.

S'ha mostrat molt refractari a la nostra exposició d’arguments que ha interromput sovint fins i tot amb al•lusions personals a una suposada diferència d’edat a favor seu, bastant desencertada i improcedent, sigui dit de passada. En algun moment ha semblat sortir-se'n de polleguera i això indicaria que havia donat la reunió per fracassada: no ens ha sabut convèncer de res ni ha volgut seguir escoltant els nostres arguments.

El debat ha continuat, ja la porta del carrer, amb l’adjunt del Síndic que ha volgut suavitzar d’alguna forma un resultat tan decebedor, buscant complicitats i anunciant algunes confessions de les que no n’hauríem de dir res; tot el que s'hi ha afegit ha de ser perfectament publicable, malgrat que per les expectatives de la reunió resulta de tan poca entitat.

En sortir tenim tot el ventall de la decepció: des d’un resultat ja previsible fins a una clara frustració de les expectatives de confirmar la independència i fiabilitat de la institució del Síndic, de les que hi havia proves a d’altres camps de la seva actuació.

La contrarietat sense dissimular del Síndic desmenteixen en els fets expressions com les que apareixen a la seva pàgina web, on informa que:

"Ha reclamat a les administracions que donin una resposta completa, àgil i eficaç a les demandes ciutadanes i una millor atenció a les persones."

O bé, quan es defineix la seva missió:

"Garantir el dret de totes les persones a una bona administració"

La nostra conclusió és que avui això no ha estat així.

Respolis.

b) la nota de premsa:

Una delegació de respolis ha estat rebuda pel Síndic de Greuges. El propòsit era que s’interessés d’ofici per obtenir resposta dels Presidents de les Diputacions de Girona i Barcelona pels increments desmesurats dels seus sous. Val a dir que des de l’inici de la campanya les altres dues diputacions catalanes haurien revisat a la baixa els ingressos dels diputats. En el cas de la de Girona el primer plenari de l’actual legislatura va acordar, com és conegut, un increment del 42%, el de la Barcelona té uns ingressos superiors al President del Govern espanyol. Cal recordar que aquestes activitats no requereixen dedicació exclusiva com ho demostra el fet que son exercides amb l’alcaldia, en el cas del Sr. Corbacho la de la segona ciutat en nombre d’habitants de Catalunya.
Aquests fets reclamen correcció partint de l’exercici democràtic del dret a la informació, a una despesa pública amb criteris d’eficiència i economia, a la distribució equitativa de les rendes, sobretot si provenen dels impostos dels ciutadans, entre altres drets que poden lesionar actituds com les que denunciem. Entenem que aquest indicis el Síndic podien motivar d’ofici l’actuació del Síndic, però volem fer pública la nostra incredulitat per l’actitud hostil de la persona que ostenta el càrrec, el Sr. Rafael Ribó, que es nega de manera rotunda a considerar el fons de les nostres peticions, amb les que manifesta un desacord general i que considera les nostres opinions gairebé insultants en alguns dels seus extrems; fins i tot fa a al·lusions personals sobre la nostra edat, reiterades i del tot inadequades al nostre entendre.
Aquest capteniment impropi és indici del distanciament creixent entre la classe política i les reivindicacions ciutadanes. La persona que ocupa aquesta alta institució del nostre sistema democràtic hauria de saber distanciar les seves opinions personals o polítiques i atendre degudament l’objectiu principal de garantir el dret dels ciutadans a una bona administració. Es posa igualment de manifest la necessitat de que el Síndic ha de ser una personalitat de reconeguda trajectòria i prestigi, però sense les pràctiques i actituds de la política partidista, per tal que mantingui la independència necessària quan calgui activar les seves funcions davant les responsabilitats administratives exercides sota la tutela dels partits.


salutacions,
Carles.