1b. Annex a la presentació

- Les altres institucions
- Les promeses que "no ens agraden"
- I desprès què en fem d'això? Serveix d'alguna cosa?

Les altres institucions

Durant la darrera reunió de Respolis les persones assistents vàrem acordar que aquesta campanya fos pensada per fer un seguiment, per defecte, de les promeses electorals que la coalició guanyadora de les darreres eleccions parlamentàries de l'1 de novembre de 2006, havia pactat amb motiu de la seva creació, desprès de les eleccions mateixes. Ens havia semblat que proposant fer un seguiment sobre una sola institució (la Generalitat ens va semblar la més addient en l'àmbit català) garantiriem millor que no es dispersessin les forces de la nostra feina.

Cal dir si més no que la campanya "adopta una promesa" està oberta a la iniciativa de qualsevol persona o grup per fer un seguiment de qualsevol altra institució, especialment, a l'àmbit de Catalunya, qualsevol dels ajuntaments dels nostres pobles i ciutats. Per això caldrà que aquestes persones o grups es manifestin. Si és el cas, Respolis es compromet a donar tot el suport que sigui possible.


Les promeses que "no agraden"

Hi ha entre les promeses de la coalició guanyadora algunes que a les diferents persones que hi participin no els hi poden agradar per moltes raons. Per exemple, algunes de les promeses relacionades amb infrastructures o amb les empreses poden ser contràries o no suficientment adequades a una perspectiva ecologista i social.

El problema és que s'estableix el raonament erroni següent: participar en el seguiment de promeses d'un programa en el qual hi ha promeses amb les quals no s'està d'acord implica participar en el desenvolupament d'aquestes. Aquest plantejament és equivocat al menys per aquestes dues raons:

1 - Que la xarxa de seguiment s'impliqui en el seguiment del compliment d'un programa electoral no implica que els seus participants hi estiguin obligats a estar d'acord amb cadascun dels punts del programa. Vigilar el compliment del conjunt d'un programa electoral, independentment de les promeses que conté, és només una forma d'avaluar el grau de credibilitat del govern i fer pressió per crear una cultura participativa i què els futurs governs tinguin en compte les propostes elaborades per la mateixa ciutadania.

2 - Entre les 400 promeses del programa és probable que es cobreixi en primer lloc el seguiment d'aquelles de més sensibilitat social i que les altres quedin sense cobrir.



I desprès què en fem d'això? Serveix d'alguna cosa?

Els informes periòdics que recullin les aportacions dels participants, es faran públics i es donaran a conèixer als mitjans de comunicació. Fer publicitat d'aquesta feina feta ha de servir per:

- Promoure el mateix procès en sí, animar a molta més gent a participar en sessions posteriors i enriquir la xarxa d'informardor-e-s

- Convidar als mateixos seguidors dels partits (de govern i oposició) a fer servir aquesta eina i altres que puguin sorgir, de manera que el debat polític passi també per espais neutrals i transparents, independents de les seves xarxes clientelístiques verticals (inclosos mitjans i societat civil afins a les diverses ideologies)

- Proposar un procès democràtic d'àmbit català que sigui una alternativa a la política clientelista de les èlits dels partits, i en conseqüència contribuir a que aquesta no acapari tota l'atenció dels mitjans

- Demostrar que la ciutadania és l'actor no només legítim sinó també amb prou capacitat organitzativa, per esdevenir-ne protagonista principal de la política.

- Cridar l'atenció sobre allò que no fan o fan malament els polítics, és un primer pas per construir una cultura participativa en que les decisions es prenguin des de baix, una veu ciutadana que a mig termini sigui capaç de dir directament, el que vol que els polítics i els gestors facin, i que se li faci cas.

No hem establert cap full de ruta més enllà d'aquestes idees generals. Un cop s'hagi generat una dinàmica participativa, aquesta serà el marc des del qual es decidirà les passes següentes, per bé que dos punts possibles són:

- La repetició d'una consulta ciutadana de cara a les properes eleccions, similar a l'anterior campanya "polítics: compliu o marxeu!" però preparada amb molta més antelació.

- La inclusió a la llei electoral d'un model regularitzat d'àmbit català de participació ciutadana, del qual aquest exercici pot ser la prova de que pot arribar a funcionar a escala de tot el país.